Durant les darreres setmanes hem assistit a un degoteig de personalitats defensant l’ampliació de l’aeroport del Prat. El tret de sortida el donà en Maurici Lucena, antic dirigent socialista català i ara President d’Aena, que obeeix com és habitual al nostrat concepte polític madrileny de les portes giratòries implantades a tots els actuals i passats monopolis de l’Estat.
No volem discutir opinions personals que tan sols es representen a elles mateixes o als seus respectius llibres, confrontem però qualsevol decisió de les nostres institucions, sigui Aena, l’Estat, la Generalitat o l’Ajuntament del Prat, i traslladem l’ampli consens al territori: El Prat no es toca. De promeses, compromisos i compensacions en tenim massa, però on són les mesures del Pla Delta? Com és que llavors no s’abordà si tan necessària i imprescindible era aquesta proposta?
No els creiem ni els podem creure, atès que no ens han donat cap argument convincent. Qui ho plantegi com una pura necessitat econòmica menteix o explica tan sols una part de la veritat. Som conscients que el model centralista de Madrid, en essència socialista, té amplis partidaris també a Catalunya. No són prou les vegades que pensem que aquesta gran àrea metropolitana, amb capital a Barcelona, no exerceix ni un lideratge generós ni té un model de país integrador i cohesionat al capdavant. És difícil pensar en una Catalunya cohesionada sense fer prevaldre les polítiques de reequilibri territorial, tan necessàries. On són Reus-Tarragona, Girona o fins i tot Lleida, per cert sense ni la mínima connexió. Quin model aeroportuari tenim? És ben fàcil plantejar l’ampliació del Prat, però és mínimament coherent avui, quan tots hem viatjat i hem vist aeroports fantàstics i ben connectats com Londres, París o Tòquio?. Volem una Catalunya país, connectada i cohesionada, una Catalunya on dimensionem la potencialitat de tot el nostre territori.
Si a tot això hi sumem el procediment d’infracció obert contra l’Estat per part de la Unió Europea, l’oposició esdevé natural. El delta del Llobregat ha estat trinxat per terra, mar i aire: l’ampliació de l’aeroport, del port, el desviament del riu, la pressió urbanística sense límits i l’incompliment de mesures de protecció del medi natural fan que aquest projecte sigui una gran aberració.
Aquest projecte no tan sols esdevé una amenaça pel Delta del Llobregat, pel Prat, per Viladecans, per Gavà o Castelldefels, sinó una amenaça per Catalunya. Ataca el model econòmic i de país que volem construir. Hem de triar entre un model de curta mirada que passa per damunt dels ciutadans, centralista i contra el medi ambient o un de cohesionador, de futur i de país.
Sabem que els socialistes, siguin espanyols o catalans, no dubtaran en vendre un cop més el nostre territori. Potser després, tal i com va passar amb el desviament del riu, aconseguim que un Tribunal ens doni la raó un cop el mal ja esta fet. D’ençà que el conseller Calvet va expressar la seva oposició a l’ampliació de la tercera pista a l’any 2019 (que agraïm enormement), fet que no va ser casualitat sinó fruit d’una feina discreta i silenciosa que nosaltres hem fet durant anys i seguirem fent. Esperem ara que el compromís del futur govern de la Generalitat sigui clar i intel·ligent. I garantim que nosaltres, sigui quin sigui l’escenari, prioritzarem sempre els interessos del Prat per damunt de qualsevol altra consideració.
Gerard Valverde i Polo – Portaveu de Junts per Catalunya al Prat
