El Prat és una ciutat amb una activitat comercial viva però amb tendència a la baixa, que cada cop més s’emmarca en les dinàmiques pròpies d’una ciutat dormitori. Malgrat l’enorme potencial del municipi en l’àmbit del comerç, que se sustenta d’una banda en la capacitat estructural i de l’altra en el potencial històric de proveir productes de qualitat i de proximitat en un ampli ventall de sectors, el Prat no ha sabut gestionar de manera adequada el canvi de paradigma en les pràctiques comercials. Aquest fet el situa en una situació de risc que, si bé encara pot considerar-se reversible, destruirà el ja afeblit petit comerç local – amb les conseqüències que això comporta pel conjunt de la ciutadania.
Actualment el Prat té tres mercats fixes (Mercat Municipal, Mercat de la Plaça Blanes i Mercat del Remolar) i tres més de periòdics (Mercat de pagès, Mercat setmanal de dijous i Mercat mensual de segona mà). No obstant, aquests no aconsegueixen satisfer les necessitats del gruix de la població i llur activitat va a la baixa. Pel que fa a l’activitat comercial fora dels mercats, aquesta es concentra principalment en cinc eixos: l’eix comercial Marina-Lleida (al mapa, en vermell), que abasta la major part d’aquests dos carrers i part del carrer Coronel Sanfeliu; l’eix comercial del nucli antic (al mapa, en groc), que cobreix des de la plaça d’Espanya fins a la palmera de l’Avinguda Verge de Montserrat passant pels carrers Major, Ferran Puig i Frederic Soler; l’eix del carrer Riu Llobregat (al mapa, en lila), situat al Barri de Sant Cosme al llarg de la totalitat del carrer en qüestió; l’eix comercial de l’entorn del Cèntric (al mapa, en marró), distribuït pel sector delimitat per la part central de l’avinguda del Remolar, la part central del carrer Jaume Casanovas, l’Avinguda Verge de Montserrat i el carrer Lleida i l’eix comercial de la pròpia Avinguda Verge de Montserrat (al mapa, en blau), situada en el tram entre l’Avinguda del Remolar i la carretera de la Marina. Cal remarcar que aquest darrer eix ha patit les desgraciades conseqüències d’una reforma de l’avinguda Verge de Montserrat mal plantejada que no ha tingut en compte l’impacte nefast en el comerç.
D’altra banda, hi ha tota una col·lecció de factors ambientals que dificulten de manera indirecta la tria del comerç local perquè suposen una sèrie d’obstacles més o menys incòmodes tant pel ciutadà com pel comerciant. En són exemples la mala il·luminació dels carrers, la mida dels escocells o els problemes d’aparcament a les principals zones comercials del municipi.
En matèria de consum responsable no s’han aplicat polítiques contundents en els darrers anys, per tant hi queda un llarg camí per recórrer (amb l’oportunitat de poder definir-hi polítiques enfocades cap on es cregui convenient dins un marc poc limitat).
Repte 2023 – 2027
Tenim davant un període ple d’oportunitats per reformular el comerç local i el consum responsable. Encara som a temps d’aturar la lenta pèrdua d’activitat en el petit comerç pratenc, doncs el potencial en qüestió de xarxa, de producte i de volum de consumidors ha de permetre una reestructuració econòmicament beneficiosa tant per comerciants com pels usuaris, tot plegat apostant per un pla de foment del consum responsable.
Per aconseguir-ho cal una actuació coordinada en diversos àmbits. D’una banda en la potenciació del teixit comercial, planificant un marc coherent d’usos que respongui a la demanda ciutadana i eviti que el comprador hagi d’optar per grans zones comercials fora del nucli urbà per tal d’aconseguir de manera senzilla el producte que busca. Aquesta proposta només pot prosperar si té en compte les fortaleses de l’actual panorama comercial i les sap potenciar i repensar en benefici tant del comprador com del venedor. Això passa per dinamitzacions de l’espai urbà, impuls en l’ús de noves tecnologies que permetin donar a conèixer el comerç local (com és el cas de models d’aplicacions per mòbil que ja s’han provat de manera exitosa a altres municipis sociològicament similars al Prat) i la cooperació entre comerciants i l’administració. I, d’altra banda, cal impulsar millores que transformin els espais urbans en un ambient adequat per l’activitat comercial. En aquest àmbit hi trobem la millora de les condicions d’aparcament (eliminant la zona blava i substituint-la per un model rotatiu gratuït), la reducció dels escocells per tal de facilitar el flux de persones pels carrers, la millora del sistema d’il·luminació dels carrers, etc.
Finalment, un nou model comercial ha de permetre alhora impulsar un canvi social, polític i ecològic que propiciï un canvi d’hàbits de consum que s’ajusti a les necessitats reals i opti per opcions que afavoreixin la conservació del medi ambient i la igualtat social fent ús d’un marc de consum responsable.
Propostes
- Impulsarem sistemes de rotació d’aparcament gratuït amb disc horari com a alternativa a la zona blava, afavorint així l’activitat comercial sense cost econòmic pels usuaris.
- Dinamitzarem l’espai urbà incrementant el nombre d’activitats que s’hi realitzen i evitant polítiques que suposin una restricció de les mateixes, alhora que potenciem altres zones com la platja o la llera del riu com a espais d’activitats lúdiques.
- Mantindrem obert un espai de restauració a la platja els caps de setmana durant tot l’any.
- Millorarem la il·luminació dels carrers de la ciutat i, on calgui, hi instal·larem sensors de detecció de moviment per a estalviar llum i reduir tot el possible la contaminació lumínica.
- Crearem un centre per emprenedors i spin-offs universitàries als terrenys de la paperera, gratuït per promoure l’establiment de noves empreses al Prat.
- Impulsarem l’ús d’aplicacions mòbils innovadores enfocades a donar a conèixer els comerços locals i incentivar-ne l’activitat.
- Fomentarem el comerç tradicional alhora que l’ajudem a adaptar-se a les necessitats actuals.
- Dotarem qualsevol projecte urbanístic futur que impliqui obres de llarga durada d’un protocol que inclogui mesures preventives i compensacions per l’afectació econòmica.
- Redissenyarem els carrers per tal d’acomodar-los a la ciutadania i facilitar l’activitat comercial: reduirem els escocells, facilitarem els accessos i condicionarem les àrees per vianants.
- Garantirem que totes les compres i obres menors contractades per l’ajuntament s’adjudiquin a empreses pratenques.
- Reforçarem els bons comerç amb una dotació pressupostària d’un milió d’euros.
- Ampliarem i reforçarem l’enllumenat de Nadal per ajudar al comerç local.
- Doblarem la quantitat de bons comerç fins arribar a les 6000 targetes moneder Market Prat.
- Promourem la traducció dels webs de les empreses i comerços del Prat al català proveint serveis gratuïts de traducció.
- Inclourem la legislació lingüística en els criteris d’inspecció i autorització d’establiments.
- Desplegarem una estratègia inspectora per garantir l’ús del català en l’atenció oral al comerç, que inclogui inspecció d’ofici.
- Organitzarem campanyes informatives de bones pràctiques lingüístiques pel que fa a etiquetatge, retolació, atenció oral, etc.